Cor encongit

S'encongeix el cor, sí. És una manera de dir, però totalment gràfica , perquè és impossible que s'eixampli amb la percepció del que ens està passant darrerament.
Des de sempre he combatut les situacions crítiques amb un posat creatiu que postulava la superació positiva de les actituds sotmises i el replantejament de les estratègies amb le lliçó apresa a la darrera ensopegada. Perquè no podem permetre'ns caure en el desànim, perquè cal visualitzar continuament que estem en camí i que no val abaixar la guàrdia.
Efectivament soc d'aquella mena de persones que anomenen positives o lluitadores i que no s'aturen a la primera contrarietat; entre altres coses perquè ja considero que progressar és vèncer obstacles i no només tenir idees brillants (que ja fora tota una gran virtut).
I per acabar de definir el tarannà exposo que el meu sistema de valors no és absolut i inamovible, però sí és prou sòlid com per reclamar una crítica aguda i consistent plena de plantejaments novedosos.
Ens els darrers temps hem vist aparèixer precisament una veu nova que no procedia dels estaments oficials sinó que parlava al carrer, a les places, als cercles més immediats de la vida quotidiana i que han anomenat la dels "indignats".
Fou ocupació de l'espai públic com a espai de debat, fou la possibilitat d'expresar lliurement les idees, de debatre overtament  i de votar a mà alçada. I també, no menys important, prendre decisions que reclamaven i exigien un canvi de model social, absolutament més humà i coherent.
A un any vista de les eleccions generals el panorama social al carrer feia pronosticar un canvi considerable.
Però ... amics, el canvi ha estat un pas enrera.
Ha guanyat la por.
L'esperança està ferida.

Francesc